miércoles, 9 de marzo de 2016

Mapes Mentals

Un mapa mental és un diagrama usat per representar paraules, idees, tasques, dibuixos, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central. Són un mètode molt eficaç per extreure i memoritzar informació

Un mapa mental és una imatge de diferents elements, utilitzats com a punts clau que proporcionen informació específica d'un tema en particular o de la ramificació de diversos temes en relació a un punt central.


Infografies


La infografia és una representació visual o diagrama de textos escrits que en certa manera resumeix o explica; en ella intervenen diversos tipus de gràfics i signes no lingüístics i lingüístics (pictogrames, ideogrames i logogrames) formant descripcions, seqüències narratives o argumentatives i interpretacions, presentades de manera gràfica normalment figurativa, que poden o no coincidir amb grafismes abstractes i / o sons. La infografia va néixer com un mitjà de transmetre informació gràficament. Als documents elaborats amb aquesta tècnica se'ls anomena infogrames.

martes, 8 de marzo de 2016

Banksy


 Banksy és el pseudònim de un polemic artista del street art britanic  Encara que les dades de la seua biografia són incerts, es pensa que la persona que hi ha darrere de del pseudonim Banksy és Robin Gunningham, que es va vore implicat en el graffiti durant el boom de l'aerosol de finals de 1980.

Alguns dels quadres més coneguts d'aquest artista són els següents:





El ministeri del Temps.

El ministeri del temps és una serie nova que hi fan al canal de televisió espanyola amb una trama que tracta sobre els viatjes del temps. El capítol que hi vaig a analitzar aprofitant per explicar el meu Storytelling, és el capitol del Dilluns 7 de Març que hi tractava de la vida de Napoleó, que era un avantpassat de l'actual president i hi havia que salvar-lo per que havia caigut en les mans dels francessos.

Al final del capítol hi fan un breu resum de la seva vida i a més en la pagina oficial del Ministeri del temps hi ha un article en que es veu que pensava Napoleó sobre nosaltres els espanyols

A continuació hi afegeix l'enllaç del capitol per si voleu vore el resum de la seva vida.

Capítol 12

Microrrelats

Els microrrelats son relats molt curts que tenen per caracteristiques principals dos punts:
  • La brevetat extrema 
  • És tracta de un text narratiu, no poètic o de reflexió
Fa poc, Paco Tejedo va vindre al nostre institut a ensenyar-nos com haviem de fer els microrrelats, ens va traure una fitxa amb un microrelat que nosaltres haviem de continuar.

El microrelat que haviem de continuar era el següent:

 “El ahogado apareció días más tarde, hinchado, azulado, tumefacto. Su madre lloró por él.”

La meua continuació va ser:

“Llàgrimes blaves de dolor”

La seua mare va plorar per ell. Plorava de felicitat, en saber que ell ja no patiria més.

I per a que siga més internacional el nostre professor Toni ens va dir que també el traduguerem a l'anglés.

" Blue Tears of pain "

His mother cried for him. Cried of happiness , knowing that he will no longer suffer more.




50 aniversari de l'Institut

El 13 de Febrer va ser el 50 aniversari del nostre institut, a pesar de que jo no vaig poder anar se que hi varen fer una exposició de fotografia i que molts ex-alumnes de l'institut van vindre per a recordar els temps en que ells estudiaven açí.
Es varen realitzar tallers i es varen fer diverses xarrades per part de professors com de alumnes actuals com de ex-alumnes. A més es va fer també un menjar per a tot el mon que hi va assistir.

Per a celebrar el 50 aniversari a més del dia corresponent hi varem fer una setmana cultural en la que la nostra classe de 1º de Batxillerat Artístic varem participar fent cartells amb personatges significatius com ara Bob Marley, Ché Guevara o Bob Dylan. També ferem una caravana de hippie, ja que la nostra classe representava els diferents models de gent 'revolucionaria' que volia canviar el mode de pensament de la seua eépoca per a que tot anara millor, i amb açó un Carnestoltes tots disfressats de hippie amb el nostre cartell.


viernes, 4 de marzo de 2016

Jocs de Gamificació

Gamificació (gamification en l'àmbit anglosaxó) és l'ocupació de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns a tots els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.L'eclosió del web 2.0 ha accelerat la creació de comunitats al voltant de tot tipus de xarxes socials, mitjans digitals o webs corporatives. Però no sempre és fàcil estimular l'activitat dinàmica i freqüent entre els membres d'una comunitat.Una correcta implementació d'estratègies de gamificació permet passar de la mera connectivitat a engagement (o compromís), aconseguint que els membres d'una comunitat, els treballadors d'una empresa, els estudiants d'un institut, els habitants d'una ciutat -pràcticament qualsevol col·lectiu o individu-hi participin de manera dinàmica i proactiva en accions que generalment requereixen un esforç de la voluntat.La integració de dinàmiques de joc en entorns no lúdics no és un fenomen nou, però el creixement exponencial de l'ús de videojocs en els últims anys ha despertat l'interès d'experts en comunicació, psicologia, educació, salut, productivitat -i gairebé qualsevol àrea de activitat humana- per desxifrar les claus que fan del videojoc un mitjà tan eficaç. En aquests últims anys ha començat també l'expansió en l'estudi de la seva aplicació a altres àmbits no necessàriament lúdics. Gamificació és el terme escollit per definir aquesta tendència.

Fa uns dies al nostre institut varem estar jugant a uns jocs de mesa en classe per a relacionar-nos amb els nostres companys i al nostre grup li va tocar un joc en que hi havien unes targetes amb unes paraules que indicaven allò que haviem de descriure en el tabler amb els dibuixos que aquest hi tenia. Es tractava d'un joc d'endevinalles.

Tres homes en barca

L'obra teatral de "3 homes en barca" representada a l'institut per antics ex-alumnes és una parodia de l'obra real anomenada "Three men in a boat". L'obra tractava de tres xics que anaven a fer un viatje pels diferents pobles de l'Albufera.
Hi varen interpretar l'obra a més de cantar-nos una cançó inventada per ells sobre la paella.

Quan varen terminar d'actuar varem fer una ronda de preguntes per si algú hi tenia dubtes sobre alguna cosa de teatre i per ultim ens varem fer unes fotografies


Bertolt Brecht

 Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. 

La seva frase mes coneguda és que no hi ha que acceptar lo habitual com a natural perque en temps de desordre, de confusió organitzada, d'humanització deshumanitzada, res ha de pareixer imposible de canviar.
 

viernes, 26 de febrero de 2016

Conta cotes

El conta contes  és un narrador oral de contes i històries.
El seu treball consisteix en comunicar i expressar per mitjà de la paraula, la veu i els gestos, contes o histories que ell mateix inventa.

Ana Ballester és professora de Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil i hi va estar al nostre institut comptant una sèrie de contes molt divertits i tots nosaltres varem tindre la gran oportunitat d'estar amb ella i que ens explicara tot allò relacionat amb els contacontes.


Valencianada16

El nostre institut fa unes setmanes va participar en l'anomenada #Valencianada16 que consta en que tant els alumnes del nostre institut com els alumnes d'altres llocs de València han de saber trobar els diferents llocs que hi apareixien a unes targetoles que ens donaven quan aplegavem al lloc de concentració, amés ens donaven també un mapa de la ciutat amb les rutes dels autobusos per poder anar-hi apressa i una gorra :-)

L'activitat constava d'anar en grups de 4 o 5 persones i amb la geolocalització (localització inmediata amb l' ubicació del GPS del teu telefon movil) i els codis QR de les targetoles el meu grup va saver anar-hi als següents llocs:


lunes, 15 de febrero de 2016

"Riddim" is "FREEDOM"

Robert Nesta Marley Booker més conegut com Bob Marley, va ser un músic, guitarrista i compositor jamaicà. Marley segueix sent el més conegut i respectat intèrpret de la música reggae i és acreditat per ajudar a difondre tant la música de Jamaica com el moviment rastafari (del qual era un membre compromès) a una audiència mundial. L'àlbum recopilatori Legend, llançat en 1984, tres anys després de la seva mort, és l'àlbum de reggae més venut de la història amb 10 discos de platí als Estats Unidos3 i més de 20 milions de còpies a tot el món.
Va néixer el 6 de febrer de 1945 a Nine Mile (Rhoden Hall, Saint Ann Parish), una petita localitat al nord de l'illa de Jamaica, al mar Carib. Era fill de Cedella Booker, un afro-jamaicana que tenia 18 anys6 (quan va néixer Bob) i de Norval Marley, un jamaicà blanc d'ascendència anglesa (la seva família provenia d'Essex), capità de losMarines Reals (infanteria de marina britànica), qui es considerava anglès, a causa de que en ingressar a les Forces Armades Britàniques per a la Primera Guerra Mundial, al formulari va dir ser anglès.

Bob Marley va haver de suportar burles i menyspreus per part de negres jamaicans per la seva condició de mulat, sobretot en la seva infantesa, adolescència i primerenca joventut (es diu que el germà de la seva primera núvia li va dir «no volem blancs en aquesta casa») . Però després Bob es va demostrar indiferent a aquests desaires i deia no avergonyir-se de la seva barreja racial; encara que ell s'identificava simplement com negre i aquesta va ser l'única part de la seva herència racial per la qual va demostrar interès.
Bob Marley va ser un dels grans icones del moviment rastafari, aquest és un moviment espiritual que considera que Haile Selassie I (emperador d'Etiòpia 1930-1974) és la tercera reencarnació de Jah, abreujament de Yahvéh, després de Melquisedec i Jesús.
SVa sorgir en els començaments dels anys 1930 als barris marginals de Kingston, Lligui, Jamaica i en els sectors rurals adjacents,  sent la visió social i cultural de Marcus Garvey el que va inspirar als Rastafaris, que fins i tot ho consideren una reencarnació de Sant Joan Baptista,  i van atribuir un caràcter messiànic a Selassie. Notable és el gran desig dels seus descendents d'esclaus negres de tornar a l'Àfrica, de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i dels ensenyaments de l'organitzador nascut a Jamaica Marcus Garvey que clamava «Àfrica per als africans». La fi d'un rastafari és anar per un sender recte i veritable, sempre amb bondat, germanor, veritat. Són coneguts popularment pels seus dreadlocks (cabell característic) i el seu ús sacramental del ganja.
Avui dia el moviment s'ha estès al llarg de gran part del món i té seguidors provinents de diferents cultures, llengües i nacions.
Els rastafaris són monoteistes, creient en una visió singular de Jahvè a qui anomenen Jah. Els rastafaris veuen a Jah com l'essència en la forma de la Santa Trinitat, el qual és, Pare, Fill i el Santíssim de la creació. Els rastafaris diuen que Jah, en la forma del Santíssim creació (encarnat), viu dins de l'humà, i per aquesta raó es refereixen sovint com "I & I" (jo i jo) que en realitat vol dir que el rasta té a Jah Ras Tafari al cor, que ell viu dins de cada un de nosaltres.
Al llarg dels anys '70, el moviment rastafari florir en popularitat, tant a Jamaica com a l'exterior. Principalment es va deure a la connexió entre la música reggae i la cultura rastafari. El reggae va néixer dels negres pobres en Trenchtown, el principal gueto de Kingston, Jamaica, que escoltaven emissores de ràdio dels Estats Units. Els músics jamaicans, que eren majoritàriament rastafaris, aviat van fusionar la música folk tradicional jamaicana, el rythm & blues nord-americà i el jazz al ska, que donaria lloc al reggae sota la influència del soul. En els anys '60 i '70, la independència de Jamaica, i candidatures democràtiques que es mostraven més favorables a les reivindicacions dels desfavorits, fomentarien una mirada més política dins de la temàtica del reggae com música dels habitants pobres. El reggae començar a entrar en la consciència internacional en els primers anys '70, sobretot a causa de l'enorme fama de Bob Marley amb el seu nou reggae mica més lent i al qual ha afegit instruments de fusta.
Els anomenats Rastas apassionats per la defensa de la seva identitat i creences, fan ús de l'estètica de la seva fe lluint cabelleres amb Dreadlocks (cabells filats), tams (gorres teixits), robes còmodes fetes amb fibres vegetals, els solitaris amb els colors de la mare Terra va a la banda esquerra per a les dones i en el dret el dels homes, pantalons amples i samarretes folgades. Tota la seva vestimenta mostra els colors de la Terra Mare d'Etiòpia, als quals s'adjudiquen un gran valor simbòlic. Aquests colors són verd, groc i vermell. El verd representa el color de la natura que és cuidada i respectada pel Rasta. El groc representa la riquesa de la seva terra. El color vermell representa també la sang vessada pels màrtirs negres que han lluitat per la ideologia Rastafari. El negre, si bé no forma part de la bandera d'Etiòpia, s'utilitza per representar el color del poble africà.
L'estil dreadlocks tracta d'apropar-se a la figura del Lleó de Judah que forma part de la bandera d'Etiòpia. El cabell dels Rasta simbolitza la cabellera del Lleó o el vot nazireu.
Per al teòric rasta, Rodrigo Pérez: «L'herba és la salut de la nació, com l'alcohol és la destrucció de la humanitat». Pérez considera que fumar ganja és «un acte positiu cap al Creador, on es realça el poder de la meditació i es revela la presència divina que viu dins de tots. Jah Rastafari, Déu Vivent, va crear la Ganja perquè ens sanés, ens revelés els seus camins i el adoréssim », però, aclareix, els rastes no tenen l'obligació de fumar ganja. «Déu la va disposar perquè en aquests temps de grans tribulacions, els seus fills resisteixin i la humanitat recuperi la seva salut». «Nosaltres experimentem les vibracions de l'arbust ardent com un eufòric i místic sagrament, capaç d'il·luminar i alleujar la crucial realitat d'alienació social i vil pobresa». A més defensen la ganja a l'argumentar que no és una droga, perquè no és un fàrmac, el que implicaria la mà de l'home. «És una planta que se sembra, germina, creix i dóna els seus fruits, és una creació en la qual està implicat Déu Totpoderós».
En general, les drogues si produeixen addicció, però afirmen que la marihuana no crea dependència física. Els rastafaris no consideren prohibir-la. Creuen que és producte de la ignorància. La defensen com una creació divina, que no pot estar subjecta a les lleis de l'home, sinó a les lleis naturals, igual que l'home. «Qualsevol persona té el dret al fet que en la seva llar, a la terra que habita, sembri el que necessiti per alimentar-se i curar-se, corporal, espiritual i mentalment».
Els rastafaris creuen en general que el fumar cànnabis (conegut com Ganjah o l'herba sagrada) serveix com a canal directe amb Jah i és una ajuda a lameditación ia l'accés a la veritable saviesa que és atorgada per Jah Guide, és a dir, si fumen , serà per meditar i així en una manera més profunda, conèixer; no ho fan en cap moment per aconseguir plaer superficial sinó interior.

Dins del moviment Rastafari, la música té diversos usos i funcions molt importants, a través d'ella els Rastafari, les persones que s'adscriuen a aquest moviment, busquen escapar de la frustració i opressió social en què viuen i fins i tot alguns li concedeixen poders curatius; per a ells, la música és la millor manera de donar gràcies a Déu ia més representa també una arma i una forma de protesta. D'altra banda, el Reggae és un dels gèneres musicals de major impacte global. La seva influència no ha conegut límits lingüístics o geogràfics i els seus ritmes i melodies han trobat audiències entusiastes al voltant del món. El missatge de les cançons ha estat font d'inspiració per a milers de persones en recerca de reivindicacions socials, polítiques i racials. D'aquesta manera, el reggae s'ha convertit en la música de condemna i protesta social per excel·lència. A més, la música reggae pot usar-se no només per expressar-se musicalment, sinó per crear un espai vital d'identitat ja que a través d'ell es coneix a cada persona, el que pensa, el que sent, el que viu.
La música Nyabinghi és la forma més integral de música Rastafari. Es toca en les cerimònies i celebracions que inclouen el toc de tambors i cants de lloança, a més d'oracions i del consum ritual de Cànnabis (psicotròpic). La música durant molt de temps ha exercit un paper important en Rastafari, i la connexió entre el moviment i diversos tipus de música, principalment el reggae.
El reggae va néixer enmig dels barris pobres en Trenchtown, el Gueto principal de Kingston, Jamaica, on s'escoltaven les estacions de ràdio dels Estats Units. Alguns músics jamaicans, van començar a fusionar la música tradicional jamaicana amb el Rhythm and blues i el jazz nord-americà.
La música reggae va començar a internacionalitzar-se a la dècada de 1970, augmentant també la popularitat de Rastafari en gran part a causa de la fama de Bob Marley, que va incorporar elements de música Nyahbinghi i dels cants Rastafari en la seva música. Cançons com "Rastaman Chant" van fer que Rastafari i la música reggae fossin vistes com estretament lligades en l'imaginari del públic a tot el món. No obstant això, alguns Rastafari ortodoxos menyspreen la música reggae com una forma de música comercial, o fins i tot que "el reggae és mort"; mentre que per a altres la música reggae pot ser vista com una música de lloança moderna. En realitat, la música Rastafari, subsumeix d'una banda, la música Nyahbinghi, i per l'altre costat, la música reggae.

viernes, 5 de febrero de 2016

La Guerra de Troya i l' Ilíada.

Troia o Ílion és una ciutat tant històrica com llegendària. S'hi va desenvolupar la mítica guerra de Troia. En la mitologia grega, la guerra de Troia va ser un conflicte bèl·lic en el qual es van enfrontar una coalició d'exèrcits aqueus contra la ciutat de Troia (també anomenada Ilión i situada a Àsia Menor) i els seus aliats.
Aquesta guerra és un dels eixos centrals de l'èpica grecollatina i va ser narrada en un cicle de poemes èpics dels quals només dos han arribat intactes a l'actualitat, la Ilíada i l'Odissea, ambdues obres atribuïdes a Homer. La Ilíada descriu un episodi d'aquesta guerra, i l'Odissea narra el viatge de tornada a casa d'Odiseu, un dels líders grecs. Segons Homer, es tractaria d'una expedició de càstig per part dels aqueos, el casus belli hauria estat el rapte (o fugida) d'Helena d'Esparta pel príncep Paris de Troia.
La Ilíada és una epopeia grega i el poema més antic escrit de la literatura europea. Aquest poema èpic narra la còlera d'Aquil·les, fill del rei Barallo i de la nereida Tetis, la seva causa, la seva llarga durada, les seves conseqüències i el seu posterior canvi d'actitud. La ira del Pelida Aquil·les acaba juntament amb el poema, quan es reconcilia amb Príam, pare del seu enemic Héctor, moment en què se celebren els funerals d'aquest. Segons Homer, es tractaria d'una expedició de càstig per part dels aqueos, el casus belli hauria estat el rapte (o fugida) d'Helena d'Esparta pel príncep Paris de Troia.

El poema està dividit en 24 cants:
Cant I: La pesta i la còlera
Cant II: El somni d'Agamèmnon i la Beòcia
Cant III: Els juraments i Helena a la muralla
Cant IV: Violació dels juraments i revista de les tropes
Cant V: Principalia de Diomedes
Cant VI: Col·loqui d'Héctor i Andrómaca
Cant VII: Combat singular d'Héctor i Áyax
Cant VIII: Batalla interrompuda
Cant IX: Ambaixada a Aquil·les
Cant X: Gesta de Dolón
Cant XI: Gesta d'Agamèmnon
Cant XII: Combat a la muralla
Cant XIII: Batalla al costat de les naus
Cant XIV: Engany de Zeus
Cant XV: Nova ofensiva des de les naus
Cant XVI: Gesta de Pàtrocle
Cant XVII: Gesta de Menelao
Cant XVIII: Fabricació d'armes
Cant XIX: Aquil·les deposa la ira
Cant XX: Combat dels déus
Cant XXI: Batalla al costat del riu
Cant XXII: Mort d'Héctor
Cant XXIII: Jocs en honor de Pàtrocle
Cant XXIV: Rescat d'Héctor
Traductor de Google para empresas:Google Translator ToolkitTraductor de sitios webGlobal Market Finder

jueves, 21 de enero de 2016

"Eixida dels murs."





 Fa relativament poc vam sortir dels murs de l'institut cap a un museu en el qual hi havia una exposició d'una pintora que s'havia inspirat en Hanna Arendt, una filòsofa política alemanya d'origen jueu.

https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt

Aquesta pintora pretén transmetre'ns amb els seus quadres les sensacions, els sentiments que Hannah va tenir al llarg de la seva tràgica vida perseguida i amb necessitat d'emigrar.

Alguns dels quadres d'aquesta exposició són:










Els aforismes.

Els aforismes són frases que et donen un ensenyament a partir de la transmissió de sentiments mitjançant un llenguatge simple com el de les cançons, els llibres o les pel·lícules.

Aquests, són una selecció dels aforismes que més m'agraden:

"Si muero sin haberte besado no podrán decir que he muerto porque nunca habría vivido."
“Y perros que dan más cariño con una mirada que tú con tus manos.”
“Me dijo adiós, te echaré de menos, cada cual por su camino y si eso ya nos vemos.”
“El amor, la amistad, las caricias que se enredan, cosas que no podrán comprar jamás con 30 monedas.”
“Los amigos no se cuentan con los dedos, se cuentan con ellos.”
“Me vuelve mi felicidad convertida en caladas”
“Fumando los días pasando canutos. O al revés, da igual.”
"Dicen que una imagen vale más que mil palabras, pero hay palabras que se clavan como dagas. Tengo la vista cansada, las ojeras marcadas
“No hay nada eterno excepto la muerte y el tiempo.”
“Voy a escribir en muros toda mi tristeza, hasta que la lluvia borre parte de sus letras...”

A classe el nostre professor ens va fer fer un treball sobre aforismes i aquests són alguns dels aforismes  que vam crear:

lunes, 18 de enero de 2016

ME, MYSELF AND I.

~DAIKIRIA o Alba. 
~+18
~Para ser feliz hay que tener mala memoria.
~Clinomanía. Dysania. Pistanthrophobia. 
"Pretending someone else can come and save me from myself"


La vida no es nunca tan bonita como la pintan, siempre suceden cosas malas, y para que nada te decepcione nunca, mejor no esperes nada de nadie, así las cosas bonitas cuando aparecen resaltan más.

Qui sóc?

-No Sé qui sóc ...

+ Doncs jo sí que ho sé. Ets dels cereals que esmorzes, les cançons que escoltes, la forma que tens de cuinar, el com desafinas en cantar. Ets els teus llibres i pel·lícules favorites. Ets aquesta petita arruga que se't fa al somriure. Ets teves samarretes d'estampats i els teus pantalons trencats, les teves sabatilles desgastades i els teus penjants. Ets els teus peluixos i els teus dibuixos. Ets les sèries que veus i els teus poques ganes de netejar. Ets la manera que tens de ballar encara que no sàpigues. Ets tu parpellejar ràpid i confús. Ets teves llàgrimes i el teu plor desconsolat. Ets tu insomni i les ganes de casar-te amb el teu llit. Ets els teus superherois i vilans de còmic. Ets dels crits que aguantes, les paraules que calles i els silencis que dónes. Ets teves ganes de desaparèixer i de quedar-te. Ets tu intermitència. Ets teva ignorància i totes les dades curiosos. Ets tu pesadesa i la teva timidesa. Ets els teus porros, el teu tabac, el teu paper i el teu encenedor de Mario Bros Ets tu geni guardat a la llum. Ets les ulleres que no fas servir. Ets tots els teus desordres. Ets els teus gelosia i el teu afecte. Tu ets la teva pròpia família. Ets tu movil i les teves notes. Ets teus textos i les teves històries. Ets la llibreta plena de frases. Ets la teva llibertat i la teva gàbia. Ets els teus ulls marrons amb piquitas fosques. Ets la forma de dibujarte la ratlla i marcar els teus llavis. Ets les arracades que no fas servir i el teu pírcing amagat en parlar. Ets totes les teves "marques de guerra". Ets la forma de tocar-te els cabells quan t'avorreixes, quan frunzits el nas a l'enfadar. Ets tots aquells petits detalls que només es veuen de prop.