jueves, 21 de enero de 2016

"Eixida dels murs."





 Fa relativament poc vam sortir dels murs de l'institut cap a un museu en el qual hi havia una exposició d'una pintora que s'havia inspirat en Hanna Arendt, una filòsofa política alemanya d'origen jueu.

https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt

Aquesta pintora pretén transmetre'ns amb els seus quadres les sensacions, els sentiments que Hannah va tenir al llarg de la seva tràgica vida perseguida i amb necessitat d'emigrar.

Alguns dels quadres d'aquesta exposició són:










Els aforismes.

Els aforismes són frases que et donen un ensenyament a partir de la transmissió de sentiments mitjançant un llenguatge simple com el de les cançons, els llibres o les pel·lícules.

Aquests, són una selecció dels aforismes que més m'agraden:

"Si muero sin haberte besado no podrán decir que he muerto porque nunca habría vivido."
“Y perros que dan más cariño con una mirada que tú con tus manos.”
“Me dijo adiós, te echaré de menos, cada cual por su camino y si eso ya nos vemos.”
“El amor, la amistad, las caricias que se enredan, cosas que no podrán comprar jamás con 30 monedas.”
“Los amigos no se cuentan con los dedos, se cuentan con ellos.”
“Me vuelve mi felicidad convertida en caladas”
“Fumando los días pasando canutos. O al revés, da igual.”
"Dicen que una imagen vale más que mil palabras, pero hay palabras que se clavan como dagas. Tengo la vista cansada, las ojeras marcadas
“No hay nada eterno excepto la muerte y el tiempo.”
“Voy a escribir en muros toda mi tristeza, hasta que la lluvia borre parte de sus letras...”

A classe el nostre professor ens va fer fer un treball sobre aforismes i aquests són alguns dels aforismes  que vam crear:

lunes, 18 de enero de 2016

ME, MYSELF AND I.

~DAIKIRIA o Alba. 
~+18
~Para ser feliz hay que tener mala memoria.
~Clinomanía. Dysania. Pistanthrophobia. 
"Pretending someone else can come and save me from myself"


La vida no es nunca tan bonita como la pintan, siempre suceden cosas malas, y para que nada te decepcione nunca, mejor no esperes nada de nadie, así las cosas bonitas cuando aparecen resaltan más.

Qui sóc?

-No Sé qui sóc ...

+ Doncs jo sí que ho sé. Ets dels cereals que esmorzes, les cançons que escoltes, la forma que tens de cuinar, el com desafinas en cantar. Ets els teus llibres i pel·lícules favorites. Ets aquesta petita arruga que se't fa al somriure. Ets teves samarretes d'estampats i els teus pantalons trencats, les teves sabatilles desgastades i els teus penjants. Ets els teus peluixos i els teus dibuixos. Ets les sèries que veus i els teus poques ganes de netejar. Ets la manera que tens de ballar encara que no sàpigues. Ets tu parpellejar ràpid i confús. Ets teves llàgrimes i el teu plor desconsolat. Ets tu insomni i les ganes de casar-te amb el teu llit. Ets els teus superherois i vilans de còmic. Ets dels crits que aguantes, les paraules que calles i els silencis que dónes. Ets teves ganes de desaparèixer i de quedar-te. Ets tu intermitència. Ets teva ignorància i totes les dades curiosos. Ets tu pesadesa i la teva timidesa. Ets els teus porros, el teu tabac, el teu paper i el teu encenedor de Mario Bros Ets tu geni guardat a la llum. Ets les ulleres que no fas servir. Ets tots els teus desordres. Ets els teus gelosia i el teu afecte. Tu ets la teva pròpia família. Ets tu movil i les teves notes. Ets teus textos i les teves històries. Ets la llibreta plena de frases. Ets la teva llibertat i la teva gàbia. Ets els teus ulls marrons amb piquitas fosques. Ets la forma de dibujarte la ratlla i marcar els teus llavis. Ets les arracades que no fas servir i el teu pírcing amagat en parlar. Ets totes les teves "marques de guerra". Ets la forma de tocar-te els cabells quan t'avorreixes, quan frunzits el nas a l'enfadar. Ets tots aquells petits detalls que només es veuen de prop.